divendres, 25 de febrer del 2011

TAQUICÀRDIA EN DONA DE 61 ANYS ( i 2)

La resposta correcta és la b) TIROTOXICOSI.

L'ECG de la pacient mostra una FA amb resposta ventricular ràpida, que és una possible manifestació de la tirotoxicosi. No es mostren canvis isquèmics. L'estudi analític confirmà el diagnòstic de sospita, amb marcada disminució de la TSH, amb un nivell de 0.006mIU/L (valors normals: 0.5-5.0 mIU/L) i elevats nivells de T3 i T4, 632 ng/dL (9.73 nmol/L) i 23.7 ugr/dL (n: 305.02 nmol/L) respectivament (valors normals T3: 70-170 ng/dL;  T4: 5-11 ugr/dL).

La tirotoxicosi es refereix a una elevada concentració d'hormona tiroidea, així com a unes determinades manifestacions clíniques. És un entitat diferenciada a la Tempesta tiroidea, una manifestació clínica de la tirotoxicosi que amenaça la vida, enla que hi ha un marcat estat hipermetabòlic. L'hipertiroidisme comunment és resultat d'una mal controlada malaltia de Graves, on es produeixen anticossos cap el receptor de TSH. Això condueix a una producció excesiva d'hormona tiroidaldes de la glàndula tiroidal i la inhibició de l'alliberació de TSh per la glàndula pituitària. Altres etiologies poden incloure un adenoma tiroidal solitari, goll multinodular tòxic, carcinoma tiroidal hipersecretor, adenoma pituitari tirotropin secretor, estroma ovàric i l'administració de iode o amiodarona. Succesos precipitants poden ser la cirurgia, els traumes, IAM, TEP, cetoacidosi diabètica, naixement d'un fill, infeccions severes, discontinuació de la medicació antitiroidal, o cirugia tiroidea en un pacient amb hipertiroidisme no controlat. Tot això pot provocar que un pacient amb hipertiroidisme entre en una tempesta tiroidea.

Als Estats Units l'incidència d'hipertiroidisme es troba en 0.05-1.3%, molts d'aquests pacients es mantenen sense diagnòstic, i el 1-2% progressaran cap a una tempesta tiroidea en algun moment. La prevalència és lleugerament superior en dones que en homes, i en blancs i hispans en comparació a la població negra. La tempesta tiroidea és més comuna entre la tercera i la sisena dècada de la vida, encara que pot ocòrrer a qualsevol edat.

La tempesta tiroida és un diagnòstic clínic, i considerant la seva condició que fa perillar la vida del pacient, els que tenen tirotoxicosi han de ser tractats empíricament quan el diagòstic és de sospita. Símptomes de tirotoxicosi inclouen la pèrdua de pes, palpitacions, caiguda de cabell, diplòpia, dolor toràcic, oligomenorrea, o confusió. L'examen físic revela un estat hipermetabòlic, amb alteracions enmúltiples òrgans. Aquestes troballes inclouen hiperpirèxia, taquicàrdia, taquipnea i hipertensió. Altres troballes poden incloure tremolor fi, exoftalme, oftalmoplègia, edema pretibial, ICC, tiromegàlia, buf tiroidal i hiperreflèxia. L'estudi analític mostra un nivell baix de TSH i elevats nivells de T3-T4. TSH és el més precís indicador de la funció tiroidea, doncs és el que presenta més sensibilitat al feedback tiroide-pituitària, i és possible detectar nivells de 0.02 mIU/L o menys. om a tal, un nivell normal de TSH exclou malaltia tiroidea significant. Altres troballes de laboratori vistes en la tirotoxicosi poden incloue hiperglicèmia, hipercalcèmia, leucocitosi i elevació d'enzims hepàtics.
S'han de realitzar altres examens per descartar causes precipitants de descompensació clínica, com infecció, infart de miocardi o cetoacidosi diabètica. L'ECG pot ostrar taquicàrdia sinusal o FA. Encara que la tempesta tiroidea requereix un tractament més ràpid i agressiu que la tirotoxicosi, la diferenciació entre les dues pot ser dificultosa. Burch i Wartofsky desenvoluparen un sistema de puntuació per ajudar a la distinció, que inclou la disfunció termoregulatòria, efectes en el SNC, disfucnió gastrointestinal, grau de taquicàrdia i d'ICC, la presència de FA i la presència/abscència de factors precipitants ("Burch-Wartofsky-Score (Burch-Wartofsky point scale, BWPS)
for severity-assessment of Life-Threatening Thyrotoxicosis")

Les complicacions de la tirotoxicosi inclouen aritmies, ICC, i hipertensió pukmonar. L'aritmia més freqüent en la tirotoxicosi és la taquicàrdia sinusal; però la FA es troba en el 10-20% de pacients, i més si són majors de 60 anys. Els factors de risc per la FA en aquests pacients són sexe masculí, edat avançada, malatia coronària, fallida cardíaca i malaltia valvular o cardíaca estructural. La ICC enla trotoxicosi és causada predominantment per la persistència d'arítmies o hipertensió no controlada. La disfunció sistòlica pot ocòrrer com a conseqüència de les arítmies cardíaques persistents, però es resol quan l'estat hipertiroidal és tractat. La hipertensió pulmonar pot succeïr en la tirotixicosi, com a resultat de l'efecte primari de l'hormona tiroidea en la resistència vasos arteriolars pulmonars, descompensació cardíaca esquerre, o un increment de fluxe arterial pulmonar.

El diagnòstic diferencial entre la tirotoxicosi i la tempesta tiroidea pot incloure l'ansietat, ICC, cop de calor, trastorn factici, sdra neurolèptica maligna, crisi de pànic, shock sèptic, sdra serotoninèrgica, anitcolinèrgica o toxicitat simpaticomimètica i sdras. d'abstinència alcohòlica o per benzodiacepines. Com l'infecció és un desencadenant comú per la temesta tiroidea, o és infreqüent o haver arribat al diagnòstic de sepsi.

El maneig de la tirotoxicosi es centra en 5 fronts, enfocats en cada pas de la biosíntesi d'hormona tiroidea i la seva activitat en els teixits diana.
- S'inicia amb propiltiouracil (PTU) o metimazol que actuen inhibint la nova síntesi hormonal; el PTU té un efecte afegit de disminució de la conversió perifèrica de T4 a T3.
- Betablocants són usats per inhibir l'activitat de l'hormona tiroidea. El Propanolol és l'agent preferit doncs també realitz el bloqueig de la conversió perifèrica de T4. Quan es volen agents cardioselectius, l'Atenolol o Metoprolol poden ser usats.
- Al menys una hora després de l'administració de PTU o metimazol, al pacient se li pot donar Iode per inhibir l'alliberació d'hormona tiroidea És imperatiu que el iode es doni només despre´s que la síntesi de nova hormona s'hagi bloquejat, doncs l'administració d'aquest pot cimportar un efecte indesitjable d'increment de la síntesi de nova hormona. El Lugol és el recomanat.
- Quan la conversió perifèrica de T4 a T3 s'ha bloquejat es pot administrar Dexametasona.
- Tractament de suport pot incorporar antitèrmics per la febre i hidrocortisona si el pacient està hipotens com a resultat de l'insuficiència suprarrenal. Els salicilats estan contraindicats.

Pel tractament dels símptomes cardíacs descrits, s'enfoca aquest en reduir la resposta adrenèrgica cardíaca i restaurar el ritme cardíac normal. Els betablocants com s'ha escrit són molt efectius per una ràpida millora hemodinàmica. El propanolol i metoprolol poden ser usats per via e.v. per millorar el ritme cardíac i controlar tant la taquicàrdia sinusal com la FA. en casos severs, una infusió continua d'Esmolol pot ser necessària pel control de la FC. L'Amiodarona s'ha d'evitar per tracta la FA de la tirotoxicosi pel seu alt contingut de iode, que pot induir o exacerbar la tempesta tiroidea.
Si un pacient es troba hemodinàmicament inestable degut a la FA, es pot usar la cardioversió. Si s'inicien símptomes de fallida cardíaca s'utilitzaran diurètics. Altres fàrmacs utilitzats en la IC (inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina, blocants dels receptors de l'angiotensina i/o antagonistes dels receptors d'aldosterona) són agents que es poden utilitzar enpacients amb depressió de la funció ventricular esquerre. L'anticoagulació és recomanada en el pacients amb FA secundària a tirotoxicosi.

La presentació clínica de la pacient del cas es trobava entre la tirotoxicosi i la tempesta tiroidea, i el seu estat hemodinàmica era estable. Fou immediatament tractada amb propanolol i PTU i es monitoritzà. Degut a que la seva situació clínica millorà i es mantingué estable hemodinàmicament, es continuà el tractament amb iode i esteroides. La seva FA es va resoldre cap a les 12 hores, però en l'Ecocardio es va veure signes de cardiomiopatia amb fracció d'ejecció VE de 45%, i va ser atribuit a un temps llarg d'hipertiroidisme. Es va realitzar el diagn`sotic de malaltia de Graves. Es continuà tractament amb metimazol i metoprolol, i s'incià anticoagulació. Cinc mesos més tard, encara prenia metimazol. la seva funció tiroidea es va normalitzar, la cardiomiopatia revertí i s'aturà l'anticoagulació, degut a que la FA no va tornar a aparèixer. Es va decartar TBC durant la seva hospitalització en tres mostres d'esput.

dimecres, 16 de febrer del 2011

TAQUICÀRDIA EN DONA DE 61 ANYS



Una dona de 61 anys acut al servei d'urgències referida de l'asistència primària per evaluació de taquicàrdia. ha estat visitada en Centre de Salut per realització de PPD i s'ha objectivat incidentalment que el seu pols radial era de 160 bpm. La pacient nega altra simptomatologia excepte de palpitacions ocasionals. En l'anamnesi per sistemes, explica sudoració nocturna; pèrdua de pes de 50 kg en els darrers 12 mesos; i els darrers 2-3 mesos ansietat, diarrea i ocasionalment diplopia. Nega haver tingut febre, calfreds, dolor toràcic, dispnea o edemes en extremitats. Té un antecednt mèdic d'un problema tiroidal inespecífic. No pren cap medicació diariament i no té al·lèrgies a  cap medicament. És fumadora de 50 paquets any, amb consum d'acohol ocasional. 

A l'examen físic, la pacient es troba conscient i orientada. Es troba diaforètica però aparenta distrés. La seva temperatura és de 36.1ºC, amb un pols de 160 bpm i una FR 24 rpm, amb SpO2 del 98%, amb TA: 1090/117 mmHg. Presenta un exoftalmos bilateral amb exotropia de l'ull dret. L'agudesa visual i els moviments extraoculars estant intactes.A l'exploració cervical s'aprecia un goll difús, sense nóduls ni bufos. L'auscultació cardíaca s'aprecia taquicàrdia, irregular intermitentment, sense frecs ni bufs. L'auscultació respiratòria és normal. Abdomen no distés, tou, no dolorós sense masses ni megàlies. No hi ha edema en extremitats. L'exploració neurològica és normal, amb PC normals, motricitat i sensibilitat normal i ROT normal. No hi han tremolors distals.

L'anàlisi de laboratori no mostra alteracions en hematologia, bioquímica (electròlits, funció renal i marcadors cardíacs). Rx tòrax normal.  ECG com es mostra.





Quina és l'etiologia de la taquicàrdia del pacient? (recordeu la pèrdua de pes, exoftalme bilateral i goll)
1) cardiomiopatia viral
2) tirotoxicosi
3) TBC
4) Embolisme pulmonar


(CONTINUACIÓ DILLUNS 21.02.11, sortirà com "y 2")

dissabte, 12 de febrer del 2011

UPDATED GUIDELINES EXPAND USE OF SEDATION AGENT IN ED SETTING


El passat 20 de gener, la verisó online d'Annals of Emergency Medicine, s'ha publicat un update sobre els agents sedants d'ús en el serveis d'urgències, remarcant l'ampliació de l'ús de la ketamina en pacients adults i en nens entre 3 i 12 mesos d'edat, a dosi de 0.5 mg/kg. Es basa en un estudi randomitzat de l'ús de ketamina + propofol vs. propofol sol, amb pretractament de fetanilo.  

Un petit resum i el link:

  • Changes since the 2004 guidelines include the following:
    • The updated guidelines now support expansion of ketamine use to children aged 3 to 12 months, which is younger than previously recommended, as well as to adults.
    • Minor oropharyngeal procedures and head trauma are no longer contraindications to ketamine use.
    • Emergency medicine physicians should administer ketamine intravenously instead of intramuscularly whenever feasible because recovery is faster and there is less emesis.
    • Routine use of prophylactic anticholinergic medications is no longer recommended.
    • Routine use of prophylactic benzodiazepines is not recommended for children but may be helpful in adults (eg, midazolam 0.03 mg/kg intravenously; number needed to benefit = 6).
    • Prophylactic use of ondansetron may slightly reduce vomiting (number needed to benefit ≥ 9).
  • Other recommendations in the 2011 guidelines include the following:
    • Indications for ketamine use include short, painful procedures, especially those in which immobilization is needed, such as facial laceration, burn debridement, fracture reduction, abscess incision and drainage, central line placement, or tube thoracostomy.
    • Other indications for ketamine use are examinations that could be emotionally disturbing (eg, examination for pediatric sexual assault).
    • Absolute contraindications are age younger than 3 months and known or suspected schizophrenia.
    • Relative contraindications are major procedures stimulating the posterior aspect of the pharynx (eg, endoscopy); history of airway instability, tracheal surgery, or stenosis; active pulmonary infection or disease; known or suspected cardiovascular disease or hypertension; and central nervous system masses, abnormalities, or hydrocephalus.
    • Other relative contraindications are glaucoma or acute globe injury, porphyria, thyroid disorder, or use of thyroid medication.
    • 2 staff members, both knowledgeable about the unique characteristics of ketamine, are needed to administer dissociative sedation: one (eg, nurse) to monitor the patient and one (eg, physician) to perform the procedure.
    • Ketamine should not be given until the physician is ready to start the procedure because onset of dissociation is typically rapid.
    • Ketamine is initially given as a single intravenous loading dose or intramuscular injection, with no apparent benefit from attempts to titrate to effect.
    • Although the intravenous route is preferred, intramuscular administration is useful when intravenous access cannot be reliably established with minimal upset, and when the patient is uncooperative or combative.
    • Intravenous access is unnecessary for children receiving intramuscular administration of ketamine but is desirable in adults to treat unpleasant recovery reactions if they occur.
    • Loading dose is 1.5 to 2.0 mg/kg intravenously in children or 1.0 mg/kg intravenously in adults, given for 30 to 60 seconds. Additional incremental doses of 0.5 to 1.0 mg/kg may be given if needed.
    • For intramuscular use in children, loading dose is 4 to 5 mg/kg. Full- or half-dose intramuscular access may be repeated after 5 to 10 minutes if sedation is inadequate or if additional doses are needed.
    • Suction equipment, oxygen, bag-valve-mask, and age-appropriate equipment for advanced airway management should be immediately available during ketamine administration and recovery.
    • Close observation of the airway and respirations by an experienced healthcare professional is mandatory until recovery is well established.
    • Common adverse effects are muscular hypertonicity and random, purposeless movements.
    • During recovery, emesis may occur (8.4% of children), as may agitation (mild in 6.3%, clinically important in 1.4%).
    • Other adverse effects, with percentage estimates in children, may include airway misalignment requiring head repositioning, transient laryngospasm (0.3%), transient apnea or respiratory depression (0.8%), hypersalivation (rare), clonus, hiccupping, or short-lived nonallergic rash of the face and neck.

Clinical Implications

  • Changes in the updated guidelines for ED dissociative sedation using ketamine now support expansion of ketamine use to additional age groups and recommend intravenous instead of intramuscular use for adults whenever feasible because recovery is faster and there is less emesis.
  • The updated guidelines also describe detailed recommendations for patient selection, administration, monitoring, and recovery for ED dissociative sedation using ketamine.

INTOXICACION POR CO: CLAVES FISIOPATOLOGICAS PARA UN BUEN TRATAMIENTO (y 2)

Oliu G, Nogué S, Miró O. Emergencias 2010; 22: 451-459


Revisió sobre l'ICO des de l'epidemiologia, fisiopatologia, diagnòstic i tractament, amb especial interés de l'estimació de la gravetat de l'ICO.

CRITERIS DE GRAVETAT:

1) DE LABORATORI
  - COHb >20%
  - COHb >10% en nens i embarassades
  - Acidosi metabòlica
2) CLÍNICS
  - clínica neurològica: pèrdua de coneixement, convulsions, etc.
  - clínica cardiovascular: alt de repolarització, arítmies, angor, etc.
  - Aturada cardirespiratòria revertida




S'ha de considerar el tractament amb oxigen hiperbàric en cas de nens i embarassades, encara que no presentin criteris de gravetat, inclús amb valors <10%. És aconsellable contactar l'Unitat de Medicina Hiperbàrica, per decisió terapèutica en tots els casos.



Molt aconsellable en l'àmbit de les urgències i emergències, encara que sigui poc freqüent l'ICO.  

divendres, 11 de febrer del 2011

BASES PEL MANEIG CLÍNIC DE LA INTOXICACIÓ PER FUM D'INCENDIS

BASES PARA EL MANEJO CLÍNICO DE LA INTOXICACIÓN POR HUMO DE INCENDIOS. Dueñas-Laita A, Burillo G, Alonso JR et al. Emergencias 2010; 22: 384-394


Epidemiologia, fisiopatologia, clínica, evaluació i diagnòstic, y tractament general y específic, així com el criteri dús de la hidroxicobalamina.

http://www.megaupload.com/?d=718JFXL0 

EMBENATS MÉS FREQÜENTS EN URGÈNCIES

Sessió cel.lebrada el dia 10/01/11 a l'Hospital Ntra. Senyora de Meritxell.

Ponents: Nuria Cucurull*, Nuria Feliu*, Ariel Miranda**, Xavier Segarra** (* Infermeria Urgències HNSM;  ** Metges d'Urgències HNSM)

La presentació tracta de posar en comú o corelacionar, de manera concisa,  els diagnòstics en trauma menor amb els embenats més freqüents que s'usen a urgències. No és un curs d'embenats.



http://www.megaupload.com/?d=MPVSAXO4

ALGORITME DE DECISIÓ EN LA INHALACIÓ DE FUM

Aquí abaix hi trobareu el link per descarregar-vos en PDF l'algoritme de decisió en inhalació de fum i l'ús de la Hidroxicobalamina -Cyanokit (R).


http://www.megaupload.com/?d=41NM0GNO

ACR GESTANTS i CESÀREA PERIMORTEM

(notes de la sessió "Matins d'Emergències" de la base SEM de Terrassa, del 03/02/11; ponent Dra. Pilar Millán)


ACR GESTANTS




1:30.000 dones
Etiologia: TEP, sepsi, eclàmpsia, embòlia líquid amniòtic, hemorràgia, traumatisme o cardiopatia                       preexistent. 
Embòlia líquid amniòtic: entitat que afecta a 1/80.000 dones, cap al final de la gestació o part immediat; Te una mortalitat entre 50-80%. Presenta dificultat resiratòria sobtada, convulsions, ACR, CID. Tractament; oxigenoteràpia i RCP.


L'objectiu del tractament és la MARE, i en segon terme, minimitzar els efectes sobre el fetus (s'ha de restaurar ràpidament la circulació materna i tractar l'hipòxia).


Com en tota RCP:
A: IOT precoç, per augmentar l'O2 i disminuir el risc de broncoaspiració
B: Instaurar O2 ràpidament, ja que ràpidament es produeix hiòxia fetal i el fetus es torna vulnerable.
C:  - en l'ACR es disminueix un 10-25% el fluix uterí mantenint la mare TA (si es produeix una disminució en la TA de la mare es produeix una mortalitat d'un 85%).
      - evitar vasopressors en perfussió, ja que augmenten el distrés fetal 
      - massatge cardáic estarà dificultat, degut als canvis fisiològics en la mare.
      - no hi han contraindicacions per la cardioversió


Realitzar l'RCP sobre una taulò espinal amb una inclinació de 15-30º cap a l'esquerra de la pacient, corregint la sdra. hipotensió supina.


La viabilitat fetal augmenta per sobre les 24 setmanes de gestació.




CESÀREA PERIMORTEM


Es realitzarà quan no hi ha resposta materna a l'RCP, si el fetus és viable. 
Es donarà la mare per morta


Si es creu que la pacient / mare pot sortir endavant amb les maniobres de RCP, mantindrem la RCP.
Si veiem que la pacient no té resposta a l'RCP, no sembla que tingui viabilitat, es declara morta la pacient i s'anirà a fer una cesàrea perimortem, mantenint les maniobres de RCP en la mare, per no disminuir el fluix sanguini fetal.


El temps entre que la pacient entra en ACR i l'extracció fetal hauria de ser d'uns 4-5 minuts. 
Només es farà cesàrea perimortem si l'ACR és presenciada, en pacients amb gestació >24 setmanes (en gestacions <24 setmanes es realitzarà RCP com en dones no gestants)


La supervivència fetal dependrà de:
- temps entre la mort de la mare i l'extracció fetal
- la maduresa fetal
- RCP mare 
- RCP fetus quan neix


Equipament: seaparadors Doyen, Roux; pinces de Kocher o mosquits.
Qui realitzarà la cesàrea: la persona de més experiència.
Com: 
     - incisió cutània des del melic fins la símfisi púbica en la línia nigra; 
     - obertura de totes les capes de la paret fins la cavitat peritoneal; 
     - realitzar incisió uterina vertical des del fundus fins la plica; 
     - extracció fetal pels peus i pinçament precoç del cordó
     - MANTENIR RCP MATERNA

CRISIS TASK FORCE 2011

Del 23 al 26 d'abril, Sevilla:




Ejercicio Crisis Task Force 2011 


Ejercicio Crisis Task Force 2011
Idea de Desarrollo: Compartir condiciones de vida y funcionamiento austeras, similares a las que se vivirían en situaciones reales. Se trata de recibir, asentar, convivir y desarrollar ejercicios interdisciplinarios de atención a las catástrofes; resolviendo en conjunto las necesidades logísticas para su ejecución, bajo una sola organización en un escenario de crisis.








III CONGRESO NACIONAL REANIMACION CARDIOPULMONAR PEDIATRICA Y NEONATAL



Granada, 3-5 març del 2011.
Organitza: Grupo Español RCP Pediátrica y Neonatal con la colaboración de la Fundación Iavante


Taules rodones:
- Presentació de les noves normes en RCP pediàtrica i neonatal (RCP bàsica, avançada i neonatal); presentació nou manual de RCP
- Propostes de millora de cursos de ranimació cardiopulmonar (RCP Bàsica i Bàsica amb DEA; RCP avançada pediàtrica; RCP neonatal; mòdul de trauma en els cursos de RCP)
- Altres aspectes en la formació i assistència en RCP
- Nous mètodes en la formació en reanimació


Tallers de reciclatge:
- en arítmies
- en RCP avançada
- en reanimació neonatal
- en el trauma infantil
- de reanimació del RN de molt baix pes
- de RCP amb simulació robòtica avançada
- casos clínics interactius.

http://www.eventualia.net/base.html