dijous, 24 de març del 2011

COM ES POT DESCARREGAR DES DELS ENLLAÇOS FIXATS

Companys, normalment els enllaços que utilitzo, són enllaços de "megaupload" o "medscape".

Quan cliqum en un enllaç de magaupload, ens traslladem a una pàgina web queens mostra l'article que busquem a l'esquerra i a la drta dos tipus de descàrrega: descàrrega Premium (que és de pagament, i va molt més ràpid, i serveix per descarregar altres items que estiguin en aquest servidor -pelis...) o descàrrega normal, que es la casella on posa que em d'esperar "x" segons. Quan s'acaben els segons ens mostra la casella de descàrrega normal, i un cop clicada, ens diu on volem guardar l'arxiu en l'ordinador o si només volem obrir l'arxiu. Ho fem, i ja està.

Per la visualització de les pàgines de Medscape, us heu de registrar, és gratis, i a més, podreu revisar els articles que us enviin al correu. Si voleu que els pugi com els altres a megaupload, escriviu a comentaris, i es farà així.

TEMES DE PEDIATRIA; TRAUMA CERVICAL, LESIONS PER CINTURÓ DE SEGURETAT I SEDACIÓ EN NENS


Un cop més presento documentació referent a pediatria. Són tres articles que ens importen a tots els que fem prehospitalària i també als que estem en urgències.

El primer article Immobilisation of the cervical spine in children  és un treball de "Department of Paediatric Intensive Care, Guy's Hospital, London" en el que es fa una atenció sobre la necessitat d'immobilització cervical per prevenir lesions cervicals o la progressió de lesions medul.lars. En l'estudi, de 60 nens amb risc de patir lesions cervicals, 14 d'ells mai van estar immobilitzats i uns altres 14 es va retirar la immobilització. De 54 que van arribar en ambulància, 8 no van ser immoblitzats mentre que en la resta es va utilitzar collaret cervical, tauló espinal o la conjunció dels dos.


El segon article Síndrome del cinturón de seguridad: lesión medular aguda por uso incorrecto del cinturón de seguridad de dos puntos, de E. Gargallo Burriel, A. Palomeque Rico, G. Claret Teruel, M. Pons Ódena y F.J. Cambra Lasaosa, de la Unitat de Cures Intesives Pediàtriques. Unidad Integrada Sant Joan de Déu-Clínic (BCN), ens descriuen aquesta sindroma, que asocia la presència de lesions vertebrals, medul·lars, de vísceres abdominals sòlides i/o buides i lesions musculesquelètiques i cutànies, presentant 3 casosde pacients amb lesions medul·lars completes i lesions intraabdominals que van requerí cirurgia urgent en dos d'ells.



El tercer article de Medscape How Should We Sedate Children for CT Scans?, repasa la literatura sobre la sedació de nens en realitzar un TAC, utilitzant hidrat de cloral, pentobarbital, propofol, midazolam, i etomidat.
Possiblement ensdóna un cop de ma en l'elecció del millor sedant en relació a seguretat i efectivitat per realitzar procediments sedatius, no només quan demanem TAC, si no en la pràctica en emergències. 

http://www.medscape.com/viewarticle/738427?src=mp&spon=45

dijous, 10 de març del 2011

MANUAL D'HELITRANSPORT

Companys, gràcies al Miguel R. podem ara disposar en PDF del Manual de Helitransporte Sanitario, de Serrano Moraza, A. / Fernández Ayuso, D., interessant sobre tot per aquells "medicopters" del H.N.S.M.

Gràcies Miguel

http://www.megaupload.com/?d=Z2MSX41L

dimecres, 2 de març del 2011

INTUBACIÓ TRAQUEAL

Podem preveure les dificultats en la intubació orotraqueal? 

- Distància tiromentoniana:
   1. Grado I > 6,5 cm: sense dificultat
   2. Grado II 6.0 – 6.5cm: amb certa dificultat.
   3. Grado III < 6.0cm: molt difícil o impossible.

- Distància inter-incisius:
   1. Clase I: > 3cm: sense dificultat.
   2. Clase II: 2.6 - 3cm: poca dificultat.
   3. Clase IV: 2.0 - 2.5cm: difícil
   4. Clase IV: < 2cm: molt difícil

- Protusió mandibular (ULBT: uper lip bite test)
   1. Clase I: els incisius inferiors poden ser portats més endavant de l'arcada dental superior: sense dificultat.
   2. Clase II: els incisius inferiors llisquen només fins el nivell de la dentadura superior: dificultat intermedia.
   3. Clase III: els incisius inferiors no es projecten cap endavant i no poden tocar l'arcada dentària superior.

__________________________________________

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL URGENT

3,423 emergency tracheal intubations at a university hospital: airway
outcomes and complications. Martin LD, Mhyre JM, Shanks AM, Tremper KK,
Kheterpal S. Anesthesiology 2011; 114(1): 42-48. (resum: Antonio García Jiménez. Hospital Arquitecto Marcide, Ferrol, La Coruña).

L'estudi remarca que la intubació orotraqueal fora de les condicions habituals de treball i no programades, tenen més risc de complicacions i una major dificultat, tot i haver-hi un equip de "via aèria difícil" en l'hospital on fou realitzat l'estudi.


___________________________________________


INTUBACIÓ OROTRAQUEAL EN PACIENTS AMB DISTÀNCIA TIROMENTONIANA CURTA: IMPORTÀNCIA DE LA GRANDÀRIA DE LA PALA DEL LARINGOSCOPI.

Tripathi M, Pandey M. Short thyromental distance: a predictor of difficult intubation or an indicator for small blade selection?. Anesthesiology 2006; 104: 1131-1136. (resum: Eduardo Palencia Herrejón. Hospital Gregorio Marañón, Madrid)

La distància tiromentoniana (DTM), des de la punta del mentó fins la prominència de l'os tiroides, és una estimació externa de l'espai mandibular, i la seva longitud guarda una relació inversa amb la dificultat per desplaçar la llengua amb la pala del laringoscop. La DTM és un dels paràmetres que més s'utilitzan per predir la dificultat en la IOT.

L'estudi mostra que una DTM curta prediu una IOT difícil (28% d'IOT fallida, amb la pala estàndard) i que l'ús d'una pala d0una menor grandària (pala corba de Macintosh nº 2) facilita i fa més ràpida la IOT. La manipulacio externa del coll fou més efectiva quan la laringoscòpia es realitzà amb la pala curta. 


_______________________________________________________________

VALOR DIAGNÒSTIC DEL TEST DE PROTUSIÓ MANDIBULAR COMBINAT AMB ALTRES TESTS PER PREDIR UNA FÀCIL INTUBACIÓ I LARINGOSCÒPIA

Khan ZH, Mohammadi M, Rasouli MR, Farrokhnia F, Khan RH. The diagnostic value of the upper lip bite test combined with sternomental distance, thyromental distance, and interincisor distance for prediction of easy laryngoscopy and intubation: a prospective study. Anesth Analg. 2009 Sep;109(3):822-4






L'especificitat i cura del test de la mossegada del llavi superior (ULBT) es significantment superior i és molt més acurada en el maneig de la via aèria. Però, l'ULBT en conjunció amb els altres tests pot predir fàcilment una laringoscòpia o intubació




PD: Vull donar les gràcies en Quim Rios, responsable de la base SEM de Terrassa.


¿