SEDACIÓ (1)

L'American College of emergency Phisicians (ACEP) defineix com procediment de sedació la "tècnica d'administració d'agents sedatius o disociatius, amb o sense analgèssics, per induir un estat que comporti que el pacient pugui tolerar procediments desagradables mentre es manté la funció cardiorespiratòria". els procediments de seació i analgèsia (PSA) es dirigeixen a deprimir el nivell de consciència permetent el manteniment de l'oxigenació i el manteiment de la via aèria.

El nombre de procediments no invasius o mínimament invasius realitzats fora de la sala de quiròfan ha crescut exponencialment en les darreres dècades. Sedació, analgèssia, o ambdues poden ser necesàries per alguns dels procediments diagnòstics o terapèutics. Els medicaments que provoquen efectes farmacològics com l'ansiolisi, amnèsia o analgèsia, proporcionen als pacients comfort durant els diferents procediments. Entendre l'eficàcia i la seguretat d'administració d'aquest agents és esencial pel metge per realitzar procediments intervencionistes.

DEFINICIÓ DE SEDACIÓ

Entendre les diferents profunditats o nivells de sedació és esencial per proporcionar una sedació i analgèsia efectiva. L'ASA (American Society of Anesthesiologists) ha definit diferents nivells de sedació. Com haviem definit per realitzar PSA usarem sedacions mínimes o moderades.

Definirem els diferents graus de sedació com segueix:

• Mínima sedació:
• resposta a l'estimul verbal és correcte
• no afectació de les funcions cognitives ni coordinació
• no afectació de les funcions ventilatòries ni cardiovasculars

• Moderada sedació o analgèsia (formalment anomenada sedació cosncient):
• la depressió de consciència fàrmac-induïda
• el pacient respon a propòsit a les ordres verbals
• la via aèria es manté, i la ventilació espontània és adecuada
• normalment no s'afecta la funció cardiovascular

• Sedació o analgèsia profona:
• depressió de la consciència fàrmac-induïda
• el pacient no és facilment despertat però respon a propòsit a l'estimulació dolorosa o repetida
• es pot veure afectat el manteniment de la via aèria
• la ventilació espontània pot ser inadecuada
• normalment la funció cardiovascular es manté

• Anestèsia general
• pèrdua de coneixement fàrmac-induïda, però el pacient no és pot despertat, encara que se l'estimuli dolorsament
• el pacient no pot mantenir per si sol la funció ventilatòria
• es requerix assistència per mantenir la via aèria, i és necessari una pressió positiva de ventilació doncs s'ha deprimit la ventilació espontània o s'ha deprimit farmacològicament la funció neuromuscular.
• es pot veure afectada la funció cardiovascular